quarta-feira, 20 de maio de 2020

Talbeç un die!


Era maio i la madressilba stendie nas paredes
la lhiberdade abrolhada ne l córrio de las geladas,
Éran fecundos ls soles que abril sembrara
i berdes las senaras prenhadas de pan.
De seda azul era l'alma de las cantigas
i an abraços splodien puontes d'ounion.

Antrementes,
anchenas fúrun minando ls lhiçaces
i ls crabos que las puontes sigurában.
Nun fui de fartura que ls rius angordórun
nien de sperança que las puontes sbarrulhórun.
Éran moços ls suonhos que zabórun
i nuobo l sangre que ls cuorbos ancubrírun.

Talbeç na chimpa la rebeldie i la coraige se lhebánten
bretones de madressilba agárren anteiras las manhanas
i lhimpos séian ls caminos que mos spéran.
Talbeç maio torne a florir nas paredes de l canteiro
i de bico a bico gríten ls montes l’alegrie
se las cascatas cantáren la coraige i l'ousadie.
Talbeç un die!
  
Talvez um dia!

Era maio e a madressilva estendia nos muros
a liberdade germinada no conluio das geadas.
Eram fecundos os sóis que Abril semeara
e verdes as searas prenhes de pão.
De seda azul era a alma das canções
e em abraços explodiam pontes de união.

Entretanto,
enxurradas foram minando os alicerces
e os cravos que as pontes seguravam.
Não foi de fartura que os rios engrossaram,
nem de esperança que as pontes ruíram.
Eram jovens os sonhos que desabaram
e novo o sangue que os corvos encobriram.

Talvez na queda a rebeldia e a coragem se levantem,
botões de madressilva agarrem inteiras as manhãs
e limpos sejam os caminhos que nos esperam.
Talvez maio volte a florir nos muros do canteiro
e de bico a bico gritem os montes a alegria
se as cascatas cantarem a coragem e a ousadia.
Talvez um dia!

Teresa Almeida Subtil
(in Rio de Infinitos/Riu d'Anfenitos)


Sem comentários:

Enviar um comentário

Arruaceiros incendeiam autocarro da Carris no Zambujal, Amadora

E para quem andava para aí a apregoar Portugal como país seguro, manipulando notícias e relatórios, os recentes acontecimentos no bairro do ...